Com podem gestionar les rebequeries dels infants?

Hola families!

Avui volem compartir amb vosaltres aquest article relacionat amb les rebequeries dels infants, una emoció en la que sovint ens falten eines per saber-les gestionar.

Esperem que us pugui servir d'ajut les estratègies que es mencionen en aquesta reflexió.

Una forta abraçada.

COM PODEM ACOMPANYAR A L'INFANT EN LES FRUSTACIONS O REBEQUERIES 
                                             

La rebequeria es una vivència emocional que apareix quan l'infant vol expressar algún desig o necessitat i no s'arriba a cumplir. Aquestes frustacions solen apareixer quan es posa un límit o no es satisfà el  seu desig.



Es important acompanyar als infants en aquestes situacions i donar-los-hi eines per  a que mica en mica, aprenguin a gestionar les seves emocions. Cal posar paraules allò que li passa, no negar els seus sentiments, reconèixer que un conflicte o una emoció es una oportunitat per a créixer i construir la seva identitat.

S'ha d'ajudar als infants a integrar unes normes, unes regles i uns límits que l'ajudin a desenvolupar unes eines socials de convivència i relació.



Els infants necessiten sentir-se escoltats i compresos. Els adults hem de fer-lis saber que estem disponibles pel que necessiti i empatitzar amb ell/a, fer-lis saber que comprenem allò que li passa i que sempre estarem al seu costat, donant el seu temps i el seu espai per canalitzar les seves emocions.



A continuació trobareu algunes estratègies que us poden ajudar en l'acompanyament actiu vers les rebequeries:

• Anticipar situacions que siguin conflictives: l'anticipació dóna seguretat a l'infant,permetent-lo fer front a sentiments adversos que acostumbren aparèixer per una il·lusió o una necessitat que no s'arriba a satisfer.

• Respectar la seva autonomia. L’infant és capaç d’expressar els seus desitjos i els comunica. Imaginem que avui li hem posat la llet a la tassa de color verd i ell/ella vol la de color groc. En lloc d’enfadar-nos li podem dir: “Vols que et canviï la tassa? D’acord, però un altre dia avisa’m abans per no embrutar l’altra”.

• Posar alternatives al NO: Posem-nos en el cas que anem al supermercat i vol xocolata. Nosaltres li podem explicar: “Ja sé que vols xocolata, però ara no la podem comprar. Si vols, pots escollir el que vulguis de la fruiteria”. Ho hem de fer de manera positiva i clara.

• Essent el seu exemple. Hem d’actuar de la manera que ens agradaria que l’infant actués, sense aixecar el to de veu, essent raonables. Per exemple, estem fent el sopar i el nen/a ens demana jugar amb ell/a. Li diem que d’aquí una estoneta, quan estigui llest el sopar. Quan acabem, anem a preparar el bany i li demanen que vagi a dutxar-se. L’infant no vol i s’enfada, perquè està jugant. Nosaltres l’hi repetim varies vegades més, sense adonar-nos que no hem anat a jugar amb ell/a quan l’hi havíem dit. L’estem obligant a fer una cosa, i nosaltres no hem complert abans amb allò que li havíem dit.

• Ni crits, ni càstigs. L’infant és bo, no fa les coses perquè ens enfadem i no hi ha cap motiu per no tractar-lo bé. Hem de parlar-li amb calma, posant-nos a la seva alçada, mirant-lo als ulls i intentant que ens miri mentre li parlem.

                                                    

• Cedint a vegades : Hem de mirar la situació en la qual ho fem, no sempre es pot (com quan es tracta de qüestions com la salut, la seguretat…), no estem a una guerra i podem tallar a temps l’enrabiada. Ex. “Vols la samarreta vermella en compte de la blava? D’acord, posa’t la vermella, no passa res”.

• Evitar les grans explicacions, els sermons, els xantatges emocionals. Els missatges, durant la rebequeria, han de ser com més breus millor. “Ho sento, però ara no pot ser”. Quan acabi l’enrabiada, i tenint en compte l’edat del nen/a, parlarem del que ha passat.

• Jugar amb ell/a. Ens permet connectar amb l’infant, descarregar tota l’agressivitat i adrenalina del dia a dia, és molt divertit. Podem compartir jocs com fer pessigolles, fer salts, tombarelles…

• El contacte físic. Hi haurà situacions en les quals el nen/a, enmig de l’explosió emocional, no voldrà el contacte físic i ens rebutjarà. Hem de respectar la seva decisió i deixar que es calmi. Però si ho accepta, podem fer-li una abraçada, petons, agafar-lo fins que es senti millor i contingut.

                                                

I recordeu:

Actuem amb calma, respectant  i acompanyant a l’infant en tot moment, donant-li el temps que necessiti per gestionar les seves emocions.

               

                     

Per acabar, us compartim uns contes per treballar les emocions amb els vostres infants:

Tinc un volcá. Autors: Joan Turu, Míriam Tirado. Col·lecció: Caleta
https://www.youtube.com/watch?v=mn2cIhly1Gc

Les enrabiades d'en Marcel.Autor: Ian De Haes. Editorial : Tramuntana

De quin color és un petó? Autora: Rocio Bonilla. Editorial: Algar
ºhttps://www.youtube.com/watch?v=3LhkunBRR0w

El Monstre de Colors. Autora: Anna Llenas. Editorial: Flamboyant
https://www.youtube.com/watch?v=L0coPOPYbp4